sempre em trobaré amb situacions ben inesperades a la vida.
De qui te'n refies, te la fa; i per qui mai éssis apostat ni un puto duro, et dóna una alegria.
La vida és així, impredictible.
Hi ha homes i dones que s'omplen la boca amb parauleria amistosa, amb grans xarrades, amb grans abraçades i quan volen desapareixen sense deixar rastre. I tu necessites d'ells, fas missatges, fas perdudes, i acaben actuant com qualsevol estrany al que li demanessis un favor. Han sigut només amics teus durant un breu instant de temps.
No saps perquè ha passat.
PER QUÈ NO M'APRECIEN?
M'HAN APRECIAT MAI?
Jo era només la dona oportuna per parlar en el moment oportú. La més bonica d'entre totes, a la que tothom vol saludar perquè la demés gent pensi:
LA CONEIX!
LI HA SOMRIGUT!
HI HA COMPLICITAT!
ara ja ets popular, amic.
-fi-
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario