Espanya una, gran i lliure (almenys en quant a emocions)

Hi ha moments en que la gent no es coneix, però s'uneix per un sentiment, per un buscar consol en l'altre o per una alegria compartida.

Aquests dies hem tingut un gran recull d'aquests moments.
Els Jocs Olímpics, quan ningú mirava els esports, venen i tothom n'està al dia, tothom ho sap tot dels esportistes, animem als espanyols tot i sentir-nos catalans, cridem VINGA ESPANYA! i ens caguem en la gran quan la Marta Domínguez es fot una ostia als últims 300 metres.

Units per l'esport en la prosperitat i en la adversitat,
en la salut i en la malaltia,
fins que la mort ens separi...

...la mort, la mort....
la mort és un altre sentiment que ens ha unit a tots els espanyols a dia d'avui.
Un accident a la terminal 4 de l'Aeroport de Barajas a les 15 hores aproximadament.
L'avió es dirigia a les Illes Canàries, a Palma.
Desenes de famílies anaven a gaudir dels seus últims dies de vacances.
2 nadons a bord.

S'ENLAIRA

ES TRENCA EL MOTOR

CAU L'AVIÓ

ES TRENCA L'AVIÓ EN DOS

S'ARROSSEGA L'AVIÓ DURANT UN QUILÒMETRE DEIXANT AL SEU PAS TOTA LA TERRA CREMADA

FINALMENT S'INCENDIA I PEREIXEN AL SEU INTERIOR PASSATGERS I TRIPULACIÓ.

De moment porten un recompte de més de 150 morts i més de vint ferits, els quals la majoria en estat greu.
Una catàstrofe nacional.
Una tragèdia arreu del món.


Estem amb vosaltres, Madrid!
Sóc catalana, però avui em sento més que mai madrilenya compartint el vostre dolor!

-fi-