ús proporcional del somriure

què s'ha de dir perquè somriguis?
No li cal, està bona i punt.

Això és així. Estar de bon veure té aquests avantatges, pots aplicar varis rols:

un, el de dona canyó que va de piso por donde paso. És una borde, no mira mai a la cara, té amics igual d'estúpids que ella i no somriu perquè es creu que la mala llet atreu i, coi, porque ella lo vale.

dos, la que tampoc somriu però perquè va de misteriosa. Va de solitària, de estar al seu món amb les seves coses i que tu no formes part d'ell. Intenta donar morbo amb la distància, sense ser una energúmena com la d'abans.

tres, actua amb un plan natural. Sap que es un bon partit però també vol explotar la seva part simpàtica. Poden tocar d'innocents, o s'ho fan per semblar més dolces, o poden també fer una barreja entre simpàtica i el model número dos, que és el més equilibrat.

quatre, i última, la tontaina que riu per tot. No és ser simpàtica, és ser directament idiota. No es sap si es fa la pava, o és que realment és així, i normalment els nois pensen "vaia quina puteta". La fàcil, la toquejable en molts casos.


I les no-guapes, en teoria haurien de ser humils i persones divertides, dixaraxeres i tot això que es fa per compensar la teva lletjor de cara a la gent.

I, amb això, vull dir que s'ha de saber diferenciar entre guapes i les que van de guapes. Perquè si no ets guapa i vas en plan depredator, la veritat és que fas molt el pena.
Fes-t'ho mirar, guarra.

-fi-