lunes, 13 de octubre de 2008

promeses de cap d'any

Aquesta nit serà lluna plena.
I ja es diu, a lluna plena o es consolida alguna cosa o s'engega a donar per sac.

Hauria de ser temps, doncs, de matar a algú o deixar-lo de matar.


Quanta provocació veig últimament per aquí! després de fer les paus de façana, me n'entero que ho han interpretat com que m'he rebaixat a demanar disculpes per tenir un caràcter massa fort...

això ja passa de taca d'oli, tanta fantasmada.. però clar, era de suposar que no reconeixerien els seus errors, que innocent jo també..

No quedant-se la cosa aquí, porta un dia la merda de nena que no em para de provocar... es veu que estar tota la setmana lluny del nòvio li ha degut fer agafar el síndrome de la mal follada.

Tres mocs m'ha fotut la mala puta en tot el dia.
Es columpia perquè em veu ara com si jo m'estés esforçant per caure'ls-hi bé (res més lluny que començar de zero per la mandra de canviar-me de pis, eh), i ara pel que veig a la mínima ja em diu alguna parida.

Per ella la situació ara ha canviat: ara sóc jo la dèbil i ella la líder (que savi que és això de demanar disculpes per les teves equivocacions, i que poc intel.ligent pendre's-ho com una baixada de pantalons).
Continua reclamant-me pels problemes del pis, que és per lo que m'ha estat utilitzant sempre i per lo que li vaig dir que a partir d'ara, indiferència. Però encara li agrada més el poder, i fer-me sentir com la inferior... li he anat contestant dos mocs amb una diplomàcia a prova de bombes, fins que a la tercera va la vençuda i ja li he contestat seca i molesta. No m'ha dit res més en tota la nit, no... és un pre-avís:

CONTINUO SENT LA MATEIXA

una persona llesta, després del marrón que hi va haver al pis, ara es calla. És començar de zero, sí, però amb uns precedents. Per tant, allà estarà sempre aquell merder i ara haurien d'imperar les bones formes, no tornar-me a fer sentir malament perquè com he dit

CONTINUO SENT LA MATEIXA

continuo mossegant, continuo deixant k.o. als meus rivals.
Tinc bons sentiments i em menjo l'orgull per arreglar els problemes del pis, però vull veure el mateix d'aquests miserables.
Tornem com abans? jo encantada, és a ella a la que precisament no li hauria d'interessar.


Prometo no matar, però no puc prometre no deixar de matar.

-fi-

No hay comentarios: