frases de la setmana:
"Un bistec pres cru no té calories, perquè només engreixa si el fregeixes" (by Locomia todo)
"-He tingut de dir la meva fantasia sexual davant de tota la classe...quina vergonya!
-I què has dit?
- Qualsevol cosa, que era fer-m'ho amb mon pare
- (···)"
miércoles, 29 de octubre de 2008
lunes, 13 de octubre de 2008
promeses de cap d'any
Aquesta nit serà lluna plena.
I ja es diu, a lluna plena o es consolida alguna cosa o s'engega a donar per sac.
Hauria de ser temps, doncs, de matar a algú o deixar-lo de matar.
Quanta provocació veig últimament per aquí! després de fer les paus de façana, me n'entero que ho han interpretat com que m'he rebaixat a demanar disculpes per tenir un caràcter massa fort...
això ja passa de taca d'oli, tanta fantasmada.. però clar, era de suposar que no reconeixerien els seus errors, que innocent jo també..
No quedant-se la cosa aquí, porta un dia la merda de nena que no em para de provocar... es veu que estar tota la setmana lluny del nòvio li ha degut fer agafar el síndrome de la mal follada.
Tres mocs m'ha fotut la mala puta en tot el dia.
Es columpia perquè em veu ara com si jo m'estés esforçant per caure'ls-hi bé (res més lluny que començar de zero per la mandra de canviar-me de pis, eh), i ara pel que veig a la mínima ja em diu alguna parida.
Per ella la situació ara ha canviat: ara sóc jo la dèbil i ella la líder (que savi que és això de demanar disculpes per les teves equivocacions, i que poc intel.ligent pendre's-ho com una baixada de pantalons).
Continua reclamant-me pels problemes del pis, que és per lo que m'ha estat utilitzant sempre i per lo que li vaig dir que a partir d'ara, indiferència. Però encara li agrada més el poder, i fer-me sentir com la inferior... li he anat contestant dos mocs amb una diplomàcia a prova de bombes, fins que a la tercera va la vençuda i ja li he contestat seca i molesta. No m'ha dit res més en tota la nit, no... és un pre-avís:
CONTINUO SENT LA MATEIXA
una persona llesta, després del marrón que hi va haver al pis, ara es calla. És començar de zero, sí, però amb uns precedents. Per tant, allà estarà sempre aquell merder i ara haurien d'imperar les bones formes, no tornar-me a fer sentir malament perquè com he dit
CONTINUO SENT LA MATEIXA
continuo mossegant, continuo deixant k.o. als meus rivals.
Tinc bons sentiments i em menjo l'orgull per arreglar els problemes del pis, però vull veure el mateix d'aquests miserables.
Tornem com abans? jo encantada, és a ella a la que precisament no li hauria d'interessar.
Prometo no matar, però no puc prometre no deixar de matar.
-fi-
I ja es diu, a lluna plena o es consolida alguna cosa o s'engega a donar per sac.
Hauria de ser temps, doncs, de matar a algú o deixar-lo de matar.
Quanta provocació veig últimament per aquí! després de fer les paus de façana, me n'entero que ho han interpretat com que m'he rebaixat a demanar disculpes per tenir un caràcter massa fort...
això ja passa de taca d'oli, tanta fantasmada.. però clar, era de suposar que no reconeixerien els seus errors, que innocent jo també..
No quedant-se la cosa aquí, porta un dia la merda de nena que no em para de provocar... es veu que estar tota la setmana lluny del nòvio li ha degut fer agafar el síndrome de la mal follada.
Tres mocs m'ha fotut la mala puta en tot el dia.
Es columpia perquè em veu ara com si jo m'estés esforçant per caure'ls-hi bé (res més lluny que començar de zero per la mandra de canviar-me de pis, eh), i ara pel que veig a la mínima ja em diu alguna parida.
Per ella la situació ara ha canviat: ara sóc jo la dèbil i ella la líder (que savi que és això de demanar disculpes per les teves equivocacions, i que poc intel.ligent pendre's-ho com una baixada de pantalons).
Continua reclamant-me pels problemes del pis, que és per lo que m'ha estat utilitzant sempre i per lo que li vaig dir que a partir d'ara, indiferència. Però encara li agrada més el poder, i fer-me sentir com la inferior... li he anat contestant dos mocs amb una diplomàcia a prova de bombes, fins que a la tercera va la vençuda i ja li he contestat seca i molesta. No m'ha dit res més en tota la nit, no... és un pre-avís:
CONTINUO SENT LA MATEIXA
una persona llesta, després del marrón que hi va haver al pis, ara es calla. És començar de zero, sí, però amb uns precedents. Per tant, allà estarà sempre aquell merder i ara haurien d'imperar les bones formes, no tornar-me a fer sentir malament perquè com he dit
CONTINUO SENT LA MATEIXA
continuo mossegant, continuo deixant k.o. als meus rivals.
Tinc bons sentiments i em menjo l'orgull per arreglar els problemes del pis, però vull veure el mateix d'aquests miserables.
Tornem com abans? jo encantada, és a ella a la que precisament no li hauria d'interessar.
Prometo no matar, però no puc prometre no deixar de matar.
-fi-
martes, 7 de octubre de 2008
més llegenda rural que urbana
quina ràbia em fan aquestes persones que tot ho aclareixen amb una veu pueblerina per semblar legals... i després te la foten.
HIPÒCRITES
FALSOS
POCA VERGONYES!
Esteu insultant l'accent sencer del poble català, esteu utilitzant indiscriminadament el nostre bon fer per robar-nos la nostra identitat i les nostres frases típiques
UN AU VÈS
UN RECOI, QUE HI FAREM
UN SOU UNS BRUTS!
psss... tot malgastat perquè uns pobres desgraciats parlin com bona gent... però continueu sent només basura amagada darrere de quatre paraules pageses.
-fi-
HIPÒCRITES
FALSOS
POCA VERGONYES!
Esteu insultant l'accent sencer del poble català, esteu utilitzant indiscriminadament el nostre bon fer per robar-nos la nostra identitat i les nostres frases típiques
UN AU VÈS
UN RECOI, QUE HI FAREM
UN SOU UNS BRUTS!
psss... tot malgastat perquè uns pobres desgraciats parlin com bona gent... però continueu sent només basura amagada darrere de quatre paraules pageses.
-fi-
lunes, 29 de septiembre de 2008
llegendes urbanes i rurals
hi ha coses a aquest món certes, d'altres no tan certes però que poden colar i d'altres que són simplement intolerables per qualsevol ment en plenes condicions.
Que Déu existeix, és una realitat. Pot ser més, o menys comprovable, però és algo que passa cada dia.
Els immigrants aporten riquesa al país. Aquesta és la no tant certa. Un respecte total per qui ve de fora i sua pel seu sou i qui ve a treballar sense fer mal, com tampoc n'han de fer els natius d'aquí. Però també he de dir que en un país que es fa dir tan democràtic com en el que estem, la lapidació hauria d'estar consentida per alguns tipus d'immigrants:
- els que cometen delictes de violència, destrossen el nostre patrimoni i posen en perill la nostra integritat.
- els que no s'integren en costums, tradicions, respecte als nostres terratinents.
- els que no volen ser sumisos. Un estranger ha de ser sumís, no ets d'aquí i per tant no hauries de tenir determinats drets, com el de vot. Dóna gràcies que et deixem viure entre nosaltres, però no facis soroll o no fereixis a ningú d'aquí. La base està en arribar, conviure, mentalitzar-te que no pots fer el que vols, que has de portar-te tu bé amb els d'aquí i fer esforços, i sinó marxar.
Lo intolerable és una cosa tan obvia com que no es pot dir "jo menjo el que vull, que després em mato al gimnas". El bon veure d'una consta de dos elements bàsics: la massa corporal i l'activitat física.
La massa corporal, evidentment, s'aconsegueix menjant. Com més mengis, més truja estaras. Per això s'ha de menjar equilibradament, en racions que sàpigues que durant el dia es cremaran.
L'exercici corporal és només per tonificar, no per cremar.
És tonteria pensar que aprimar-se és qüestió de gimnas i més gimnas. Si fas molta activitat menjant com una porca, tota la merda que et poses l'aniras posant quadrada al cos, per tant, acabaras semblant un armari, a no ser ( que és el que sol passar) que enguleixes tant que, a més que quedar-te armari, t'acaba sobrant xixa per tot arreu, per tant seras una imitació d'armari.
Quina pena pensar així. Bé, qui ho diu només cal mirar quines pintes porta, per saber si té raó.
M'haurà de recomanar el seu menú de gourmet, la doña glúteos 10...
Que Déu existeix, és una realitat. Pot ser més, o menys comprovable, però és algo que passa cada dia.
Els immigrants aporten riquesa al país. Aquesta és la no tant certa. Un respecte total per qui ve de fora i sua pel seu sou i qui ve a treballar sense fer mal, com tampoc n'han de fer els natius d'aquí. Però també he de dir que en un país que es fa dir tan democràtic com en el que estem, la lapidació hauria d'estar consentida per alguns tipus d'immigrants:
- els que cometen delictes de violència, destrossen el nostre patrimoni i posen en perill la nostra integritat.
- els que no s'integren en costums, tradicions, respecte als nostres terratinents.
- els que no volen ser sumisos. Un estranger ha de ser sumís, no ets d'aquí i per tant no hauries de tenir determinats drets, com el de vot. Dóna gràcies que et deixem viure entre nosaltres, però no facis soroll o no fereixis a ningú d'aquí. La base està en arribar, conviure, mentalitzar-te que no pots fer el que vols, que has de portar-te tu bé amb els d'aquí i fer esforços, i sinó marxar.
Lo intolerable és una cosa tan obvia com que no es pot dir "jo menjo el que vull, que després em mato al gimnas". El bon veure d'una consta de dos elements bàsics: la massa corporal i l'activitat física.
La massa corporal, evidentment, s'aconsegueix menjant. Com més mengis, més truja estaras. Per això s'ha de menjar equilibradament, en racions que sàpigues que durant el dia es cremaran.
L'exercici corporal és només per tonificar, no per cremar.
És tonteria pensar que aprimar-se és qüestió de gimnas i més gimnas. Si fas molta activitat menjant com una porca, tota la merda que et poses l'aniras posant quadrada al cos, per tant, acabaras semblant un armari, a no ser ( que és el que sol passar) que enguleixes tant que, a més que quedar-te armari, t'acaba sobrant xixa per tot arreu, per tant seras una imitació d'armari.
Quina pena pensar així. Bé, qui ho diu només cal mirar quines pintes porta, per saber si té raó.
M'haurà de recomanar el seu menú de gourmet, la doña glúteos 10...
viernes, 26 de septiembre de 2008
a por la Revolución (II)
després d'una temporada d'absència per motius tècnics, tornem a rempendre el blog.
passo avui de criticar a persones, o grups de persones en general, de dir qui és superior i qui és més normal.
El post de l'altre dia m'ha fet inspirar en el d'avui.
Che Guevara, revolucionari pel bé del país, o dictador per un bé propi?
Es fa seguir per una gran massa de manats que es sacrifiquen per un canvi, i tothom veu que va a favor dels camperols, de Cuba en general, com un valent que vol enderrocar un dictador.
Curiosament, el que dirigia aquella rebel.lió no era ni més ni menys que Fidel Castro. Amics i combatents per un a mateixa causa.
Això em porta a pensar que, un dictador tret del poder per un altre dictador, un comandant Guevara que segueix les ordres d'un Castro...
I després la simbologia que envolta a Guevara, venut com un simple producte comercial en samarretes, pòsters i altres souvenirs. Va ser instrument de Castro, i fins el moment ho està sent del consumisme amagat darrere unes frases idealistes per una societat impossible.
Sembla com quan es va comercialitzar el rosari com un collar. Fa fàstic utilitzar la religió per vendre i frivolitzar en aquestes coses. Però aquest és un altre tema.
I això em torna a portar a pensar que res es tan maco, ni que ningú és tan bo. Que si s'essin donat més vots a Guevara que a Castro per liderar la revolució, qui et nega que no és sigut ell també un dictador? Tenint els mateixos ideals l'un que l'altre, perquè quedar Guevara com la cara de la moneda i Fidel com la creu?
Fidel defensa la revolució i se l'odia, i Guevara és mitificat.
On està la diferencia exactament?
Perquè tothom sembla bo fins que no remena les cireres del poder, i cal pensar-hi molt en això.
passo avui de criticar a persones, o grups de persones en general, de dir qui és superior i qui és més normal.
El post de l'altre dia m'ha fet inspirar en el d'avui.
Che Guevara, revolucionari pel bé del país, o dictador per un bé propi?
Es fa seguir per una gran massa de manats que es sacrifiquen per un canvi, i tothom veu que va a favor dels camperols, de Cuba en general, com un valent que vol enderrocar un dictador.
Curiosament, el que dirigia aquella rebel.lió no era ni més ni menys que Fidel Castro. Amics i combatents per un a mateixa causa.
Això em porta a pensar que, un dictador tret del poder per un altre dictador, un comandant Guevara que segueix les ordres d'un Castro...
I després la simbologia que envolta a Guevara, venut com un simple producte comercial en samarretes, pòsters i altres souvenirs. Va ser instrument de Castro, i fins el moment ho està sent del consumisme amagat darrere unes frases idealistes per una societat impossible.
Sembla com quan es va comercialitzar el rosari com un collar. Fa fàstic utilitzar la religió per vendre i frivolitzar en aquestes coses. Però aquest és un altre tema.
I això em torna a portar a pensar que res es tan maco, ni que ningú és tan bo. Que si s'essin donat més vots a Guevara que a Castro per liderar la revolució, qui et nega que no és sigut ell també un dictador? Tenint els mateixos ideals l'un que l'altre, perquè quedar Guevara com la cara de la moneda i Fidel com la creu?
Fidel defensa la revolució i se l'odia, i Guevara és mitificat.
On està la diferencia exactament?
Perquè tothom sembla bo fins que no remena les cireres del poder, i cal pensar-hi molt en això.
domingo, 7 de septiembre de 2008
salut, Rabí!
s'ha estimar els altres com t'estimes a tu, o s'hauria de fer.
És utòpic a temps actual, com també ho és el comunisme que va proposar.
Les societats ideals poden intentar-se només, per desgràcia.
Tu actues anant de bones, anant ferint, tornant a intentar caure bé, i tornant a ferir.
Ets la hipocresia que odio, no canviaras mai ni mereixes que perdi el temps veient en tu algo bo.
Amén, i tal
-fi-
És utòpic a temps actual, com també ho és el comunisme que va proposar.
Les societats ideals poden intentar-se només, per desgràcia.
Puc estimar als que m'estimen, puc estimar-me a mi i puc estimar a qui m'ignora; però no puc en cap cas estimar als meus enemics.
Puc perdonar, puc estimar als qui perdono. Puc tornar a estimar i oblidar els assumptes que m'ofenen. Puc acceptar les disculpes de tot cor si són sinceres.
però el que no puc fer és estimar a Judes. No tolero traidories i encara així haver-hi de posar l'altra galta.
Tu actues anant de bones, anant ferint, tornant a intentar caure bé, i tornant a ferir.
Ets la hipocresia que odio, no canviaras mai ni mereixes que perdi el temps veient en tu algo bo.
Amén, i tal
-fi-
sábado, 6 de septiembre de 2008
a por la Revolución
justament quan tot sembla anar-me bé, les coses es posen lletges a casa.
Els companys de pis obren una guerra contra mi, i jo em poso en plan Comandante Guevara: a la defensiva, llençant sutils trets mentre preparo una emboscada pel moment oportú.
Apunten amb el somriure fals, disparen amb una doble intencionalitat. I com seria típic d'una estratègia nazi, m'acorralen en un camp de concentració al que anomeno habitació i ells estant per la casa, com simples soldats rasos que esperen desenfundar l'arma.
Sabeu que us dic, guerrillers de poca monta? Com va immortalitzar el Che, "Recordeu que la baula més alta a la que pot arribar l'espècie humana és ser revolucionària".
I jo en sóc molt de revolucionària.
A LAS ARMAS, COMPADRE !
A LAS ARMAS !
PATRIA O MUERTE !!!
-fi-
Els companys de pis obren una guerra contra mi, i jo em poso en plan Comandante Guevara: a la defensiva, llençant sutils trets mentre preparo una emboscada pel moment oportú.
Apunten amb el somriure fals, disparen amb una doble intencionalitat. I com seria típic d'una estratègia nazi, m'acorralen en un camp de concentració al que anomeno habitació i ells estant per la casa, com simples soldats rasos que esperen desenfundar l'arma.
Sabeu que us dic, guerrillers de poca monta? Com va immortalitzar el Che, "Recordeu que la baula més alta a la que pot arribar l'espècie humana és ser revolucionària".
I jo en sóc molt de revolucionària.
A LAS ARMAS, COMPADRE !
A LAS ARMAS !
PATRIA O MUERTE !!!
-fi-
Suscribirse a:
Entradas (Atom)