salut, Rabí!

s'ha estimar els altres com t'estimes a tu, o s'hauria de fer.
És utòpic a temps actual, com també ho és el comunisme que va proposar.
Les societats ideals poden intentar-se només, per desgràcia.

Puc estimar als que m'estimen, puc estimar-me a mi i puc estimar a qui m'ignora; però no puc en cap cas estimar als meus enemics.

Puc perdonar, puc estimar als qui perdono. Puc tornar a estimar i oblidar els assumptes que m'ofenen. Puc acceptar les disculpes de tot cor si són sinceres.

però el que no puc fer és estimar a Judes. No tolero traidories i encara així haver-hi de posar l'altra galta.

Tu actues anant de bones, anant ferint, tornant a intentar caure bé, i tornant a ferir.
Ets la hipocresia que odio, no canviaras mai ni mereixes que perdi el temps veient en tu algo bo.



Amén, i tal



-fi-