justament quan tot sembla anar-me bé, les coses es posen lletges a casa.
Els companys de pis obren una guerra contra mi, i jo em poso en plan Comandante Guevara: a la defensiva, llençant sutils trets mentre preparo una emboscada pel moment oportú.
Apunten amb el somriure fals, disparen amb una doble intencionalitat. I com seria típic d'una estratègia nazi, m'acorralen en un camp de concentració al que anomeno habitació i ells estant per la casa, com simples soldats rasos que esperen desenfundar l'arma.
Sabeu que us dic, guerrillers de poca monta? Com va immortalitzar el Che, "Recordeu que la baula més alta a la que pot arribar l'espècie humana és ser revolucionària".
I jo en sóc molt de revolucionària.
A LAS ARMAS, COMPADRE !
A LAS ARMAS !
PATRIA O MUERTE !!!
-fi-
sábado, 6 de septiembre de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario