llegendes urbanes i rurals

hi ha coses a aquest món certes, d'altres no tan certes però que poden colar i d'altres que són simplement intolerables per qualsevol ment en plenes condicions.


Que Déu existeix, és una realitat. Pot ser més, o menys comprovable, però és algo que passa cada dia.

Els immigrants aporten riquesa al país. Aquesta és la no tant certa. Un respecte total per qui ve de fora i sua pel seu sou i qui ve a treballar sense fer mal, com tampoc n'han de fer els natius d'aquí. Però també he de dir que en un país que es fa dir tan democràtic com en el que estem, la lapidació hauria d'estar consentida per alguns tipus d'immigrants:

- els que cometen delictes de violència, destrossen el nostre patrimoni i posen en perill la nostra integritat.

- els que no s'integren en costums, tradicions, respecte als nostres terratinents.

- els que no volen ser sumisos. Un estranger ha de ser sumís, no ets d'aquí i per tant no hauries de tenir determinats drets, com el de vot. Dóna gràcies que et deixem viure entre nosaltres, però no facis soroll o no fereixis a ningú d'aquí. La base està en arribar, conviure, mentalitzar-te que no pots fer el que vols, que has de portar-te tu bé amb els d'aquí i fer esforços, i sinó marxar.


Lo intolerable és una cosa tan obvia com que no es pot dir "jo menjo el que vull, que després em mato al gimnas". El bon veure d'una consta de dos elements bàsics: la massa corporal i l'activitat física.
La massa corporal, evidentment, s'aconsegueix menjant. Com més mengis, més truja estaras. Per això s'ha de menjar equilibradament, en racions que sàpigues que durant el dia es cremaran.
L'exercici corporal és només per tonificar, no per cremar.
És tonteria pensar que aprimar-se és qüestió de gimnas i més gimnas. Si fas molta activitat menjant com una porca, tota la merda que et poses l'aniras posant quadrada al cos, per tant, acabaras semblant un armari, a no ser ( que és el que sol passar) que enguleixes tant que, a més que quedar-te armari, t'acaba sobrant xixa per tot arreu, per tant seras una imitació d'armari.
Quina pena pensar així. Bé, qui ho diu només cal mirar quines pintes porta, per saber si té raó.
M'haurà de recomanar el seu menú de gourmet, la doña glúteos 10...